ENTREVISTA a la Jèssica Muñoz (Regidora d’Esports i Salut) en motiu de la Diada del 8M, enguany dedicada a la Dona i l’Esport.

Enguany, s’ha decidit posar el focus en l’esport femení en els actes commemoratius del 8M. A què és degut?

Des de les regidories d’Igualtat i Esports hem volgut fer visibles i reivindicar l’esport femení al nostre poble i arreu. Creiem que cal seguir treballant en aquesta línia per tal d’aportar el nostre granet de sorra i ajudar a revertir la situació actual de la dona en l’esport. Des del primer moment que vaig parlar amb la regidora d’igualtat, l’Alba Arcos, vam estar d’acord del nostre objectiu, volíem fer partícips a esportistes locals de diferents edats per poder valorar les seves experiències i sentir la diferencia de com han viscut l’esport amb el transcurs del temps. Som hereus d’una història esportiva abusivament i obertament sexista. Antigament l’esport era una activitat exclusivament reservada als homes. Hem de tenir en compte, per exemple, que antigament en els Jocs Olímpics, a la dona, se li denegava la possibilitat de competir i, encara avui en dia hi ha països que se’ns nega ser espectadora. Quina pena! Per sort, la sensibilitat per aquest tema cada vegada és més gran. Hi ha més consciència del potencial de l’esport femení com un espectacle de primer nivell i la presència de la dona en els mitjans de comunicació ha deixat de ser anecdòtica. Això no treu que encara hi ha un llarg camí per recórrer.

A més a més, des de la Regidoria d’Esports heu impulsat la campanya del “T’ho Estàs Perdent” al municipi. Quin és l’objectiu de la campanya? I com valores el resultat?

El nostre municipi s’ha adherit a la iniciativa de la campanya #ThoEstasPerdent que compta amb el suport de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat per promoure una major presència de les dones esportistes contribuint així a avançar a cap a la plena igualtat, trencar estereotips socials i mediàtics respecte a l’esport femení i posicionar-lo com un contingut d’interès i capaç d’atraure grans audiències. L’objectiu és fer-nos més visibles i continuar sumant! Cal continuar treballant des del nostre municipi per l’esport femení. No cal ser grans esportistes d’elit, només noies que facin esport i vulguin compartir la seva experiència. D’aquesta manera, no només aconseguiríem “un mirall” per a joves esportistes, sinó que també aconseguirem que nens i nenes coneguin més dones esportistes que puguin ser referents. Desafortunadament, encara avui, els referents masculins són majoria. Vull destacar que la resposta per part de les entitats esportives del poble ha estat excepcional. En quant es va fer la proposta no ho van dubtar i hem tingut una representació massiva de totes les esportistes. Així que dono les gràcies a totes les persones que han participat i a les entitats (Club bàsquet Montpedrós, Futsal, Club Rítmica Mediterrània, Futbol Sant Lluís, AMTSCC Arts Marcials Tradicionals, Trail Montpedrós, l’Escola de Trail Santa Coloma de Cervelló i Santa Coloma Més Capaç), i la col·laboració d’en Paco Palomares que sense les seves fotografies no hagués sigut el mateix. Així que trobo que el resultat ha estat molt positiu, sobretot quan veus un municipi que es mou per un mateix objectiu.

Com esportista, quines coses creus que haurien de canviar en el món de l’esport per avançar cap a una igualtat plena entre dones i homes en la pràctica esportiva?

Cal que ens qüestionem la manera com se’ns condiciona des de ben petites. Perquè encara que ens creiem una societat molt moderna, a les dones encara se’ns relaciona amb responsabilitats domèstiques i reproductores i poc amb altres aspectes de la vida com podria ser l’esport. Encara que darrerament l’opinió publica expressi una actitud a favor de la dona esportista, malauradament la societat actua d’una altra manera. Moltes vegades la nostra socialització desvirtua les nostres predisposicions esportives. Durant massa temps l’educació sexista i diferenciada que han rebut nens i nenes ha masculinitzat molts esports. Així, per exemple, es fomenten diferents conductes i valors respecte a l’exercici físic. Els pares continuen regalant pilotes o cotxes als nens i nines o cuinetes a les nenes. Les diferències entre pràctica esportiva masculina i femenina són moralment qüestionables sempre que aquestes siguin fruit de restriccions inadmissibles, és a dir, situacions injustes que encara pateixen nenes, noies i dones. Discriminar implica donar un tracte injust, immotivat i arbitrari en la imposició de càrregues o l’adscripció de beneficis o privilegis. El masclisme en l’esport està present en tots els nivells. I jo parlo a nivell d’esportista aficionada, perquè a nivell professional encara és molt més complicat. Dificultats per trobar patrocinadors, diferències salarials, falta de professionalització, l’estigma de la maternitat o comentaris despectius o afalagadors que no fan gens de gràcia com: <<amb lo guapa que ets practiques aquest esport?>> o <<mira-la que “mona” amb la faldilla>>. Es diu alguna cosa dels homes que corren sense samarreta, o s’obliga a vestir d’alguna manera determinada en algun esport als homes, per exemple? Malauradament a les noies sí! S’han donat passes endavant, però de vegades el panorama fa pena i s’ha de continuar lluitant.

Les estadístiques ens diuen que la pràctica esportiva es dóna més en el cas dels homes i que les dones (tot i que està creixent molt els darrers anys), i a més aquesta diferència s’agreuja en una etapa de la vida com l’adolescència? Què en penses?

Malauradament és així.  Com he explicat a la pregunta anterior socialment a les dones esportistes se’ns posen moltes més barreres. Per exemple, quan tens fills continua sent la dona la més perjudicada per poder buscar espais per entrenar, remarcar el doble valor que té aquest esforç. Però aquí també ens hem de posar series i pensar en nosaltres mateixes, en les nostres prioritats, i si hem d’entrenar, doncs endavant. Són moltes les hores de dedicació depenent de l’esport que es practiqui, i si no tenim una visió global a la societat és complicat. La càrrega familiar continua essent de la dona. Per sort, a nivell personal, a la meva família també li agrada l’esport. Així combinen bastant bé tot el tema dels entrenaments. Si no casa nostre estaria feta un quadre. La feina és de totes i tots, deixem el gènere de banda. S’ha de continuar promocionant l’esport, la visibilitat, equitat i participació del gènere femení, sobretot a l’adolescència que és on es troben els índexs d’abandonaments més elevats. És fàcil i habitual que els i les joves es plantegin si han de continuar o no amb la pràctica esportiva de manera regular. Cal tenir en compte que mai se’ls ha d’obligar a fer un esport quan no ho volen. El important és acompanyar-los de la millor manera per afrontar aquesta situació. Poden haver-hi diverses causes: esports amb molta exigència, nivell tècnic, la competició, el no destacar com un es pensava, començar a sortir més… I aquí estem nosaltres com a mares/pares, entrenadores/entrenadors, amigues/amics que comparteixen les mateixes aficions….. fer entendre que els beneficis de fer esport superen les raons per les quals un té ganes d’abandonar. Com entrenadora de Trail conjuntament amb els meus companys som una part protagonista en aquest procés i hem d’estar molt atents davant qualsevol situació que suposi un avís de possible abandonament. La nostra missió en edats primerenques és essencialment educativa i de captació. Per això és molt necessari associar diversió i competició, així evitem l’avorriment i la monotonia. Hem de mantenir-nos propers, i saber que, en la majoria dels casos, som unes referents per ells. D’aquesta manera, podem treballar la motivació durant la pràctica. I torno a reivindicar el treball conjunt des de les famílies, les escoles, les activitats de lleure amb un objectiu comú.

Sovint s’escolta: “Aquest esport és per homes/dones”. Quina opinió et mereix aquest tipus d’afirmacions?

Molts encara continuen creient que hi ha esports que es poden classificar amb un gènere. Continua passant al futbol femení, a la boxa… Encara sentim a molts camps que no és un joc per senyoretes, o que el futbol femení ni és futbol ni és res. La rítmica o el ballet sovint només s’associa a noies i els nois que practiquen aquests esports han de conviure amb estereotips homòfobs. S’ha de treballar molt! Encara que la immensa majoria dels problemes els continuem trobant amb l’esport femení. Poc a poc, a diferents esports s’han anat creant categories femenines, el que dóna més oportunitats a les nenes que volen ser esportistes. Per tant, fomentar l’activitat física i l’esport femení, garantint la igualtat d’accés, participació i representació de nenes i dones és una obligació. A més de reflectir “una imatge no estereotipada” de les dones i evitar imatges que les “sexualitzin”. Encara que hi ha dades que van canviant, segurament si realitzem una enquesta en l’àmbit municipal podríem veure diferencies entre les pràctiques esportives que són escollides per les noies i els nois, hi ha alguns que encara es caracteritzen per tenir més nois o viceversa. La meva opinió personal rotundament és que no hi ha esports per a nenes i nens. Si no que l’elecció dependrà de característiques lúdiques i socials. Així que empoderem a les noies que durant molts anys han sentit frustracions per culpa de comentaris masclistes, fem-les saber que poden practicar l’esport que vulguin.

Com a regidora, quines accions et planteges per millorar la situació actual?

El meu objectiu, i ja no sols com a regidora sinó com a veïna que li agrada practicar esport i promocionar la salut, és treballar per viure a un poble sa on es gaudeixi dels esports i de l’entorn que tenim independentment de l’edat i el sexe. Impulsar un model d’esport educatiu, cooperatiu, valorant la constància, la capacitat de superació, visibilitat, equitat, la competició i participació en l’esport sobretot en edat escolar i adolescent, on es troben els índexs d’abandonament més elevats com he comentat abans. Però també facilitar l’accés a la pràctica esportiva a la gent gran que desitgin i se’n beneficiïn. L’afany des d’Esports i Salut és aquest, i cada dia treballo per promoure la transmissió de valors socials i l’adquisició d’hàbits saludables per ser un municipi que es mogui i participi. No em cansaré de buscar activitats que puguin ser atractives per millorar el que ja tenim. I animo a les entitats a continuar organitzant campionats, trobades, diades o entrenaments específics per fomentar l’esport.